Els símptomes que presenta l fibromiàlgia son: dolor muscular, rigidesa matinal o postrepòs, fatiga, trastorns del son, parestèsies, cefalees, ansietat i depressió, essent les més freqüents les 4 primeres. Poden empitjorar aquesta simptomatologia els canvis de temperatura / humitat ambiental, l¿augment de l¿activitat física, l¿estrès, la depressió, l¿ansietat i les hormones.
Per a fer el diagnòstic, s¿han de seguir uns criteris:
1. Dolor crònic generalitzat present durant més de 3 mesos a ambdós costats del cos i per sobre i per sota de la cintura.
2. Dolor a l¿esquelet: tòrax anterior, lumbars, dorsals i cervicals
3. Dolor a la pressió digital en 11 dels 18 punts gallet: occipuci, cervical inferior, trapezi, supraespinós, segona costella, epicòndil lateral, gluti, genoll i trocànter major

La causa de la malaltia no és una si no que és multifactorial i es desenvolupa a partir d¿un factor desencadenant que pot ser: un trastorn muscular, alteracions neuroendocrines, alteració genètica, patologia psicosomàtica, traumatismes, infeccions... Per tant tenim factors biològics, factors psicològics i factors socials que produeixen dolor.

Abans de fer el diagnòstic de fibromialgia s¿han de descartar altre patologies com poden ser: a) malalties reumàtiques i musculars: Lupus eritematos sistèmic, Artritis reumatoide, Poliamialgia reumàtica, Polimiositis-dermatomiositis, Síndrome de Sjögren, Altres miopatíes metabòliques i inflamatòries; b) Malalties doloroses locals: Síndrome de dolor miofascial, Síndrome de l¿articulació;temporomandibular; c) Malalties infeccioses: Síndrome postviral (Epstein-Bar, VIH), Malaltia de Lyme; d) Malalties neurològiques: Malaltia de Parkinson, Miastenia gravis i Síndromes miasteniformes; e) Malalties endocrinometabòliques: Hipo i hipertiroidisme, Hipo i hiperparatiroïdisme, Insuficiència suprarrenal, Osteomalacia, osteoporosis; f) Malalties neoplàsiques: Mieloma múltiple, Malaltia tumoral metastàsica, Síndromes paraneoplàsics; g) Malalties psiquiàtriques: Depresió, Trastorns primaris del son, Trastorn per somatització, Reumatisme psicògen; h) Síndrome de fatiga crònica.

Per fer el diagnòstic, no existeix cap prova específica, només serveixen per a descartar altres patologies.

El tractament de la fibromialgia ha de ser multidisciplinar, i ha d¿incloure
1. Informació al pacient i als familiars: la malaltia és freqüent, benigna i d¿evolució crònica, s¿ha de procurar prendre la menor quantitat de fàrmacs, s¿han de fer controls sovint pel metge i mantenir-se el més actiu possible
2. Suport psicològic: teràpia cognitiva per a millorar la percepció de malaltia establint estratègies preventives.
3. Fàrmacs: el metge decidirà quin tipus i en quin moment s¿han de prendre: antidepressius, relaxants musculars, anestèsics, analgèsics, antiinflamatoris.
4. Programa d¿exercicis: per a millorar la qualitat de vida i mantenir una vida activa. S¿ha de practicar activitat física regular i personalitzada conduïda per un professional, d¿inici suau i progressió molt lenta. Molt important l¿exercici aeròbic i el s estiraments, ja que si es fan regularment, la milloria de la qualitat de vida es produeix en 6 mesos-1any.