El retorn de la sang de les cames al cor,el cos ho ha de fer vencent a la gravetat i ho aconsegueix per diferents mecanismes: la mateixa pressió de la sang, les vàlvules que tenen les venes que impedeixen que la sang torni enrere, la respiració i l¿efecte de bomba que té contracció muscular de les cames.
Quan aquests mecanismes fallen, les venes acumulen sang i es dilaten, apareixen les temudes varius, que no son més que el símptoma prímer de la insuficiència venosa crònica.

Què produeix aquesta insuficiència venosa? Bàsicament estar de peu llarga estona, la obesitat, el sedentarisme...

Quina és la simptomatologia? Comença sent un problema estètic, les teranyines de venes de color violaci, que poden evolucionar més endavant a venes dilatades (varius). Per altra banda hi pot haver persones que presentin cames cansades, dolor, inflamació i que millorin aixecant les cames o posant-se aigua freda i que empitjorin amb la calor i estant de peu. No sempre apareixen les varices.

Com es diagnostica? El metge es basarà en l¿historial i en l¿exploració física. Existeixen proves complementàries que el metge realitzarà si ho creu convenient, com son l¿ecografia doppler, la flebografia i estudis venosos no invasius.

Com es tracta? El tractament avui en dia es dirigeix a la prevenció i al control de l¿evolució, ja que no hi ha un tractament definitiu.
Com a mesures preventives tenim: evitar el sobrepes, practicar esport ja que augmentarem l¿efecte bomba al contraure constantment la musculatura, evitar la calor, refrescar les cames amb aigua freda, aixecar els peus del llit, fer-se massatges a les cames, no posar-se roba ajustada, utilitzar calçat amb tacons de 3-4cm evitant els tacons alts i la sabata plana i evitar prendre anticonceptius orals.
Com a tractament: es poden utilitzar mitges compressives, cirurgia que extirpa les varius, injeccions esclerosants per petites venes i teràpia amb làser. Existeixen fàrmacs que intenten millorar el funcionament del sistema venós i alleugen els símptomes.

Quin pronòstic té? Depèn de cada cas, ja que un alt percentatge de persones tenen una predisposició genètica. El que sí podem fer, ja que no hi ha tractament definitiu, és prendre mesures higièniques en la nostra vida diària, practicar esport regularment i portar una bona dieta.